dilluns, 27 d’abril del 2015

Mare de Déu de Montserrat

Homilia predicada el dilluns 27 d'abril de 2015 durant la Missa conventual al Monestir de santa Maria de Poblet, Solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat patrona principal de Catalunya

Mare de Déu de Montserrat

Fets 1,12-14; Salm 86,1-2.3-4.6-7; Ef 1,3-6.11-12 i Lc 1,39-56

Maria és la icona de l’amor. L’amor de Maria per Jesús és un primer amor que mai no minva. Pel seu amor a Jesús, Maria és el centre de la comunitat apostòlica, el centre de la primera comunitat cristiana.
L’amor de Maria és en primer lloc fe; ella és la primera en creure, en fiar-se de l’àngel que li anunciava que concebria un Fill i així ha estat plena de gràcia i ha esdevingut la serventa del Senyor i en qui s’ha complert la Paraula i en qui la Paraula s’ha fet home. Elisabet posa de relleu la fe de Maria i amb les seves paraules revela que la veritat de Maria és que ha arribat a estar plenament present en el misteri de Crist perquè ha cregut i Maria creu per amor.
Maria que és Senyora, Mare i Mestre puja decidida a la muntanya, alegre en el desig, religiosament prompta al deure, delerosa en el goig, com escriu sant Ambròs. L’amor de Maria en fa una peregrina vers la muntanya i allí l’Esperit es manifesta de nou, fent saltar de goig a Joan en el si de la seva mare, omplint de llum divina a Isabel i arrabassant Maria fins al cim de la muntanya on el seu càntic esdevé el ressò de l’experiència sublim del pelegrinatge. Maria esdevé pelegrina i la virtut del pelegrí és l’esperança[1] i l’amor en Maria és pelegrinatge vers l’esperança.
Maria és la pelegrina moguda pel desig de servei, la qui puja a la muntanya per acompanyar a Elisabet i posar-se al seu servei. L’amor en Maria és servei, i ella portant al salvador en les seves entranyes va a visitar a aquella qui porta en les seves el qui es declararà indigne de deslligar-li les sandàlies. Jesús, ja des del ventre de Maria i amb Maria, inicia el seu ministeri de servei.
En Maria l’amor i el servei es fan disponibilitat i Déu s’hi fa present, ja que Déu que és amor es fa present allí on l’home i la dona estant disponibles i són capaços d’estimar, de servir. És quan estimen que fem present a Déu i Maria que el porta en les seves entranyes és tota ella amor[2], fe, servei i disponibilitat
El Senyor ha cridat a Maria i ella, amb el seu fiat ha obert de bat a bat el seu cor donant pas així a la realització del pla de salvació que Déu ofereix a l’home. Maria ha obert el seu cor al Redemptor i l’ha acollit en les seves entranyes. Per amor ha esdevingut el primer testimoni de la resurrecció i el model a seguir; la primera que ha cregut en el compliment de la Paraula de Déu i amb la seva relació concreta, tendre i intensa amb Jesús, avança en la fe en Ell fins a participar amb amor de mare en la missió redemptora del seu Fill. Maria que ha engendrat al Fill de Déu, que ha cregut en Ell des del primer dia, també forma part de la primera comunitat i esdevé així per sempre més mare en l’Església i exemple d’amor, de fe, de servei i de disponibilitat per a tots nosaltres.


[1] Joan Pau II a Montserrat, 7 de novembre de 1982.
[2] Joan Pau II, Redemptoris Mater, 12

dimecres, 1 d’abril del 2015

Dimecres Sant

Homilia predicada durant la Missa conventual al Monestir de Santa Maria de Poblet el dimecres 1 d'abril de 2015

Dimecres Sant

Is 50,4-9a; Salm 68,8-10.21-22.31 i 33-34; Mt 26,14-25

No soc pas jo, Senyor? (Mt 26,22)
Mateu ens presenta avui el relat de la preparació de la Pasqua i l’anunci de la traïció, tot just abans de la institució de l’Eucaristia.
Ens presenta tota una trama ben organitzada contra Jesús: Un complot dels grans sacerdots i dels notables del poble; un traïdor que ven al seu mestre per trenta monedes, de fet ni tant sols regateja la quantitat que li ofereixen d’antuvi els grans sacerdots, i uns deixebles que sembla que no tenen pas del tot la consciència tranquil·la de que en el fons del seu cor no hi surti també la llavor de la traïció i un darrera l’altre pregunten si són ells. A la fi és qui suca amb el Senyor el pa en el mateix plat, signe de familiaritat i confiança, aquell qui ara l’anomena Rabí; per Judes Jesús ja no és el seu Senyor sinó un mestre i així també el saludarà poc després a Getsemaní en lliurar-lo amb un bes.
El pla de Déu segueix el seu curs segons el que diuen les Escriptures però això no treu pas responsabilitat a qui el traeix voluntàriament; el desenvolupament del pla de Déu al llarg de la història no ens treu pas als homes la responsabilitat dels nostres actes realitzats lliurament. Tot i el caràcter gratuït del seu sacrifici, Jesús es plany de tenir tant a prop qui el traeixi, que sigui un dels dotze, un amic que manca a l’amor i a la fidelitat degudes en una relació de confiança. Jesús, però, no es farà enrere, parant l’esquena als qui l’assotin, ni amagarà la cara davant ofenses i escopinades; certament el Pare el defensarà però no de la manera que els homes podem entendre-ho; sinó de manera que el pla de Déu s’acompleixi. Si el redemptor hagués evitat els sofriments, si hagués baixat de la creu, si no hagués compartit realment els patiments de la humanitat, no ens hauria estat tant proper com ho ha estat Jesús, que es feu un de nosaltres, igual en tot llevat del pecat. Jesús anorreant-se i fent-se obedient fins a la mort i una mort de creu, vergonyant, humiliant i en solitud, serà mereixedor de l’exaltació i així vencent Ell la seva pròpia mort ens donarà a nosaltres la vida eterna. Els qui s’asseuen ara al voltant de la taula intueixen que quelcom d’important està a punt de succeir, es nota en l’atmosfera; però malgrat tot serà ben diferent del que segurament esperaven. Déu no estableix el Regne amb poder, sinó deixant clavar el seu Fill a la creu; el signe del nou Regne i de la nova aliança, és la sang, testimoni d’una vida lliurada sense condicions. El Fill s’adreçarà al Pare, que el pot salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo i Déu l’escoltarà, com diu la Carta als Hebreus, però per la seva submissió. Tot i ser el Fill, serà en els sofriments i en l’obediència que arribarà a la plenitud, convertint-se en font de salvació eterna per a tots els qui obeeixin al Pare. La gran i darrera  lliçó de Jesús és l’obediència i el lliurament a la voluntat del Pare.