Dilluns V de Quaresma
Monestir de Solius
3 d’abril de 2017
Dn
13,1-9.15-17.19-30.33-62; Salm 22,1-3.4.5.6; Jo 8,1-11
Dues
històries que tenen l’adulteri, la veritat i la justícia com a punt comú, que
ens mostren la diferència entre la lletra morta de la llei i com viure-la. La
bella història de Susanna pot ser llegida també en clau de la història de la
salvació. Una dona honrada, Israel, de qui s’encapritxen dos vells, els ancians
que representen als qui volen portar a Israel a adoptar els costums dels pobles
pagans; de nou la temptació sota un arbre, com al inici de la història de la
salvació quan la serp temptà a Eva. I és un jovenet «perquè sovint el
Senyor revela al més jove allò que és millor» (RB 3,2) qui surt en
defensa de la injustament acusada i fa que prevalgui la justícia i el càstig
caigui sobre els calumniadors. La fidelitat de Susanna és finalment
recompensada pel judici de Daniel; com diu sant Benet «Samuel i Daniel, tot i
essent nois, judicaren els ancians.» (RB 63,5-6).
En l’Evangeli Jesús
es revela contra la hipocresia dels acusadors, potser entre ells mateixos hi
havia l’adúlter? Davant de la situació hi posa veritat, justícia i misericòrdia
amb senzillesa i valentia. Quan tothom espera que no tingui altra remei que
sumar-se al rebuig general envers aquella dona sorpresa en adulteri i exposada
a la pública humiliació, Jesús sap molt bé que ha de dir, veu en la dona no pas
la culpable sinó la víctima i sap que el Pare no vol la destrucció de ningú
sinó la seva conversió. Sorprèn aquí Jesús amb un missatge radicalment exigent
però increïblement comprensiu quan jutja l’actuació concreta d’una persona. Un
Jesús que parla de manera radical en exposar les exigències del matrimoni. En
l’Evangeli de Mateu tot just després de les benaurances es posa en boca de
Jesús «No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels
Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud.»(Mt
5,17) Jesús diu sobre el matrimoni: «Ja sabeu que es va dir: No cometis adulteri.
Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l'altre amb desig de posseir-la, ja
ha comès adulteri amb ella en el seu cor. (...) També es va dir: Si algú es
divorcia de la seva dona, que li doni un document de divorci. Doncs jo us dic:
Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una relació il·legítima,
l'empeny a l'adulteri, i el qui es casa amb una repudiada comet adulteri.»(Mt
5, 27-32).
Jesús
convida a no condemnar fredament als altres des de la pura objectivitat d’una
llei, sinó a comprendre’ls des de la nostra pròpia conducta personal. Escriu
sant Agustí: «Els dos van ser abandonats: la miserable i la Misericòrdia. El Senyor, per la seva banda,
després d'haver-los ferit amb el dard de la justícia, no es va dignar ni tan
sols mirar als qui queien, sinó que, apartant d'ells la mirada, de nou escrivia
a la terra amb el dit.»[1].
Allò que la dona adúltera
necessitava del Fill de Déu no eren pedres, sinó una mà amiga que l’ajudés a
aixecar-se i Jesús que ho va entendre ens diu que abans de tirar pedres contra
ningú ens cal jutjar i revisar el nostre propi pecat.