Santa Maria de Vallbona Professió solemne de Sor Josepa

Santa Maria de Vallbona

Professió solemne de Sor Josepa

22 d’abril de 2017

Ct 2, 8-14; Ac. 2, 42-47;  Lc 12, 22-34

El temps Pasqual té dos nuclis d’interès primordials. Primer que tot recordem el centre del misteri de la nostra fe: la resurrecció de Jesucrist el Fill de Déu i el nostre redemptor, que encarnat de la Verge Maria es feu home, patí, morí i fou sepultat per ressuscitar al tercer dia, com deien ja les escriptures. En segon lloc la litúrgia de la Paraula se centra en mostrar-nos la formació i vida de la primera comunitat cristiana, sorgida a l’escalf de Crist ressuscitat. Aquella en la qual les comunitats monàstiques ens emmirallem. Els apòstols havien sigut cridats per Jesús, l’havien seguit, l’havien conegut i l’havien estimat; i fruit d’aquest amor havien fet experiència de la seva resurrecció. Havien sentit la veu de l’estimat que els deia vine i ho veuràs, s’havien aixecat, l’havien seguit per tal de veure la seva bonica cara, sentir la seva dolça veu. Ens ho diuen les Actes dels Apòstols que has triat per que avui sentim, el seguien essent constants en assistir a l’ensenyament, a posar en comú els seus béns, a assistir al culte al Temple, a cantar lloances a Déu. I així a la comunitat s’hi afegia nova gent.

Avui Josepa t’afegeixes amb tots els ets i uts, a aquesta comunitat que és també hereva de la comunitat apostòlica. No t’és pas desconeguda, ja fa anys que aquí hi trobes pau d’esperit i un contacte directe amb Déu i Ell t’ha cridat a seguir-lo ara i aquí per sempre. La paraula “sempre” en la nostra societat actual provoca frisança, la por al compromís indefinit és ben present avui. Però per a tu ara ja l’hivern ha passat, la pluja s’ha esvaït i es veuen les flors de la resurrecció per tota la contrada i Ell t’ha dit aixeca’t i vine. I tu en sentir la seva crida has respost sí, per buscar el seu Regne i saps que tot allò altre et serà donat de més a més. A tu s'adreça ara la seva paraula, i tu renunciant als teus propis volers, per militar per al Senyor, Crist, el rei veritable, has pres les fortíssimes i esplèndides armes de l'obediència. Com Jesucrist que tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir (He 5,8), així nosaltres participem dels sofriments del Crist amb la paciència, per tal de merèixer de compartir també amb Ell el seu regne. 

Per mantenir-te ferma en el camí al que avui et compromets demanarem que els sants de Déu, els justos que ens ha precedit en la fe, t’hi ajudin, amb l’ajut d’ells i sobretot amb el de les teves germanes de comunitat, t’uneixes avui a Jesucrist, lliure i joiosa, casta, obedient, en solitud i silenci, consagrada al teu estimat, no anteposant res al seu amor. Demanarem per al Senyor que per la gràcia de l’Esperit Sant siguis prudent, assenyada, lliure i que trobis repòs en l’aflicció; consell en el dubte; refugi en la injustícia; paciència en la tribulació; abundància en la pobresa; aliment en la privació i remei en la malaltia. Tingués confiança perquè qui té al Senyor no li manca res, no necessita res més.

San Benet presenta un dur programa de vida a la monja i al monjo, quan li diu que, «des del dia de la de la seva professió, no tindrà ni potestat sobre el seu propi cos»(RB.,58,24;33,4), que ha d’ésser cremat «posant al servei del Senyor, present en els germans, els dons i talents que ell ha dipositat en nosaltres.» (RB.,pròl.6) Avui fas promesa de disponibilitat, la que és pròpia de la professió del monjo i pertany a la seva fe, és a dir donar-se als altres amb els dons i talents que has rebut del Senyor, servir-lo a Ell present en les germanes, donant-te a les malaltes, als hostes, a l’abadessa i a tota la comunitat, i això fins a la mort. Els monjos i les monges som al capdavall uns somiadors, volem cercar Déu sabent que no assolirem mai plenament el nostre objectiu en aquesta vida; durant la qual sols podem participar, per la paciència, en el seu Regne; som uns somiadors en Crist.

La teva decisió és valenta però no pas desassenyada perquè la prens certa de que el Senyor t’hi ha cridat i de que Ell mateix t’ajudarà, serà llum per als teus passos i amb Ell al costat mai no cauràs. Sigues-li fidel en el servei, cerca’l en la Paraula, busca’l en les germanes i troba’l en l’Eucaristia. De ben segur que avui passen davant teu moltes imatges, les moltes estades anteriors en aquest monestir com a hoste i els teus pares; ells avui també s’uneixen a nosaltres en la comunió dels sants per dir-te que et volen acompanyar sempre i que s’alegren de la teva consagració.

Estimada Josepa, estimada comunitat de Vallbona, avui el Senyor ressuscitat es fa present de nou enmig vostre, com s’hi va fer enmig d’aquella primera comunitat per la força de l’Esperit. La nostra vida és una vida de testimoni d’aquesta presència, testimoni del Crist ressuscitat. Sabem que quan ens reunim Ell és enmig nostre i per això la nostra joia és immensa, tant que tenim necessitat de compartir-la i proclamar-la a tots els qui se’ns apropen. Com els apòstols som cridats per Jesús, el volem seguir, conèixer-lo, estimar-lo; i estimant-lo fer experiència de la seva resurrecció. Com als deixebles avui el Senyor victoriós sobre l’ha mort t’ha sortit al pas Josepa, t’ha cridat pel teu nom i tu com Maria Magdalena t’has girat i l’has reconegut i tot reconeixent-lo com al teu estimat fas el ferm propòsit de seguir-lo, d’oferir-li la teva vida, tota sencera com una ofrena, un sacrifici agradable. Ho simbolitzaràs signant i deixant sobre l’altar la teva cèdula de professió, al costat del pa i del vi de l’Eucaristia com deixatant-hi, confiant-li tot el que ets. Demanem al Senyor que t’ha crida’t a seguir-lo en aquesta comunitat que no cerquis allò que et sembli útil per a tu, sinó més aviat el que ho sigui per a les altres; que practiquis desinteressadament la caritat fraterna; que temis Déu amb amor; que estimis a la teva abadessa amb un afecte sincer i humil; que no anteposis res absolutament al Crist, el qual ens dugui tots junts a la vida eterna (RB 72).